Les hores de Penèlope

Com s'escriu una novel·la?

Mentre feia i desfeia, Penèlope s'avorria o gaudia del temps suspès davant del fus i els rodets de fil? Escriure una novel·la té res a veure amb teixir? Fer de dia i desfer de nit, o del revés.

Els apunts que apareixen aquí expliquen un procés (inevitablement fracassat) de fer una novel·la. També hi posarem un petit curs en video-fascicles per a esdevenir un escriptor amb tots els ets i uts.

26 de maig del 2011

14. Qüestionari Proust


Remeno blogs amunt i avall, vès què faré quan les tardes es fan tan llargues i tedioses, vora la fi de la primavera, quan l'estiu avança per les constel·lacions. He trobat una broma divertida sobre el Qüestionari Proust.

A migdia he sortit al meu racó solitari, apenes a cent metres de l'escola. He encès la cigarreta (la distància és legalment correcta) i he esperat que passi aquell homenet vellet i agradable que cada dia em trobo aquí. Tira amunt (i mira que la costa s'engresca). Ens saludem. Mentre el miro com puja sense perdre alè penso si jo seré capaç, als setanta. Després em miro la cigarreta.

El sol llueix amb fúria inesperada. L'home que tornava del tros ahir a la tarda em va dir: avui plou foc. Mentre fumo penso en la novel·la que escric, en qüestions disperses de didàctica (he de tornar a classe en cosa de vint minuts), en el sol, en l'enyorament, en el calendari, en la Companyia de Teatre Kamchàtka (perquè aquest cap de setmana fan un dels seus tallers oberts, però massa lluny, a Capdenac). Penso en aquell vers de Shakespeare nothing like the sun: mentre trepitjo la burilla per apagar-la me n'adono que els escriptors han de fer una sèrie d'accions, és el que s'espera d'ells. No sé ben bé quines són. Això deu explicar que els exemplars de la meva darrera novel·la s'apilin en un magatzem del Segrià, a l'espera del foc.

Potser una cosa esperable seria aquesta: respondre el qüestionari. No el va crear Proust, sinó que la llegenda diu que fou el primer en respondre-la. Doncs som-hi. Es tracta d'enfrontar-s'hi. Sense saber què coi va respondre Proust.

1. El principal tret del meu caràcter?
Acabo de trepitjar la burilla de la cigarreta però no estic segur que s'hagi apagat.

2. La qualitat que prefereixo en un home?
Que no li doni massa importància al fet de ser un home, precisament.

3. La qualitat que prefereixo en una dona?
Que no em tingui massa en compte que sóc un home.

4. Allò que més estimo en els amics?
Suposo que no parlem dels amics del Facebook. Si és així, que em paguin el cafè el dia que no porto quartos. Ja se sap que ela gent de la literatura i la faràndula en general som una mica garrepes i una mica barruts.

5. El meu principal defecte?
La idea que no dec tenir defectes, tal com deia la meva mare fins que vaig complir els vint.

6. La meva ocupació preferida?
Hauria de dir escriure, però honestament, no. Seure i jeure i veure una pel·li.

7. El meu somni de benestar?
Que un tripartit d'esquerres (sense Esquerra) derogui la llei contra els fumadors.

8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre algun òrgan o sentit vital. Per dir una cosa menys estúpida: que l'Artur Mas fos president de la Generalitat i que un tal Trias fos alcalde de Barcelona.

9. Què voldria ser?
Pirata, al Carib.

10. On desitjaria viure?
Allà o més enllà.

11. Quin color prefereixo?
El que no surt a cap bandera.

12. Quina flor prefereixo?
Home... la romanial, per descomptat. O bé alguna psicotròpica.

13. Quin ocell prefereixo?
El rossinyol que canta en aquell conte del Decameron.

14. Els meus autors preferits en prosa?
Doncs no és Proust. Julian Barnes o Claudio Magris? Deixem-ho en el guionista de Lamerica.

15. Els meus poetes preferits?
Hauria de dir Jaime Gil de Biedma.

16. Què detesto més que res?
Engegar la TV quan em vull evadir i que m'hi aparegui el Barça, o qualsevol altre esport.

17. Quina reforma admiro més?
Òbviament: la dels bolxevics per a resoldre la qüestió de la monarquia russa.

18. Com m'agradaria morir?
Com un il·lús.

19. Què m'inspira més indulgència?
Quan deixo un alumne sense pati i als tres minuts em diu: deixa'm anar al pati, que no ho faré mai més.

20. El meu lema?
Procura no tenir gaire lemes, perquè tu mateix maldaràs per negar-los. Ergo: seria més correcte deixar en blanc la resposta.

Video-fascicle 14: Quan et sents encallat, retorna a velles idees

22 comentaris:

  1. Crec que son respostes de franctirador (no se si està ben dit en català) en algunes coincideixo...

    ResponElimina
  2. De moment, només contesto la 18, (Proust va dir "millor i estimat", ho sé, que sóc molt llegida):

    - Viva.

    Morir viva sembla fàcil, però no ho és.

    ResponElimina
  3. per cert, el video es un autèntic LLuis Bosch, jo crec que d'aqui uns anys això tindra un valor...

    ResponElimina
  4. Aris: tot i no saber si "franctirador" és prou català, trobo que és una forma de definir les respostes. Vaig provar de fer-ho sense pensar i sense referents, tal com raja. Si algun qüestionari funciona, hauria de ser sense pensar gaire.

    ResponElimina
  5. Matilde: jo ho he llegit (però després, ho prometo). I és una resposta realment proustiana. Ara bé, la teva és com una mena de joc més complicat, ja.
    Jo diria que a partir d'ara, els milers de lectores i lectors del blog començaran a donar respostes, ja ho veuràs.

    ResponElimina
  6. La teva resposta a la pregunta n.5 l'he trobat molt franca.

    Solem fer trampes al parlar dels nostres defectes o som massa indulgents per a reconèixer-los o potser, al capdavall tots patim el mateix defecte que tu.

    Jo sóc incapaç de respondre honestament un qüestionari...mai tinc la resposta adeqüada, i si no tinc temps de pensar, pitjor!

    ResponElimina
  7. Aris (per cert): em pregunto si hi ha diferències entre un "autèntic Lluís B." i un "Lluís B. autèntic". Si d'aquí a uns anys tenen valor, espero que em passi com al Van Gogh, i no hagi de veure els meus clips de video subbhastats a Sotheby's.

    ResponElimina
  8. Maleta: jo diria que solem fer trampes per quedar molt més "guays", correctes, enrotllats i carinyosos del què som. Alguns per mantenir la fama del què sigui, altres per pur esperit de venedor o de polític (són el mateix esperit). Tot i que jo també he fet alguna trampeta, si es pensa massa la resposta adequada, enginyosa i divertida el resultat és d'un barroc tan empalagós que fa riure. Es poden rastrejar respotes per la xarxa que fan sentir vergonya aliena (tot i que també n'hi ha de bones).

    ResponElimina
  9. M'AGRADA LA 11, tot i que no sóc de qüestionaris, i ja sé que Proust va ser l'inventor de la magdalena.

    ResponElimina
  10. Puigcarbó: en efecte, tothom coneix la respectada fàbrica de magdalenes "Chez Swann". Jo prefereixo les integrals amb boletes de xocolata per dins. No em recorden la infantesa, però és superior.

    ResponElimina
  11. Lluis, amb el que em sento identificada i més m'ha agradat, és la teva resposta a la 11.
    Simplement genial!!! Chapeau.

    ResponElimina
  12. Què li passa a l'horari que indica en els comentaris, està malament? O és el meu ordinador que m'està fent massa jugades amb els blogs?

    ResponElimina
  13. Carme: gràcies, no crec que sigui genial però gràcies igualment. Aquesta resposta sí que és de les que va sortir de l'ànima... imagina't: dos dies després de veure que els nacionalistes guanyen les eleccions...!

    ResponElimina
  14. Carme: és el meu, no pateixis... segurament he de retocar alguna cosa que encara no sé. Si algú em pot ajudar... és una gaita!

    ResponElimina
  15. El vídeo és una autèntica obra mestra que ja va bé que es torni a projectar. Tot un plaer tornar-lo a visionar.

    I quanta raó tens amb el guionista de Lamérica!

    ResponElimina
  16. Galderich: celebro que apreciïs el meu clip, però el guionista de Lamerica (el propi Gianni Amelio) és un dels mestres que caldria seguir. Sobretot en uns temps tan tristos i sobretot tan cecs.

    ResponElimina
  17. Estic tenint problemes amb el gmail. Aviam si t'arriba... Trobo que em quedo en el punt 20. El que no té lema... Molt inspirat el teu vídeo

    ResponElimina
  18. Maite: ja veus que sí que ha arribat el comentari. Crec que no ets l'única que pateix algunes noves "disfuncions" d'aquestes... En fi, sembla que vivim dies en què tot trontolla una mica, però això és bo.

    ResponElimina
  19. Els qüestionaris sempre m'han semblat un tant ... estúpids? Avui respons una cosa, i demà, amb el vent canviat una de totalment diferent.

    Franctirador és una paraula plenament correcte en català. Una altra cosa és que sigui lícit respondre a cop de bala.

    ResponElimina
  20. Joan: si respongués avui el qüestionari estic segur que diria una pila de respostes diferents. Però tot i així, alguna cosa retrtataria de mi, igualment.

    ResponElimina
  21. Però s'ha de reconèixer que són tant divertits els qüestionaris!

    http://drreadgood.wordpress.com/

    ResponElimina
  22. Inés: l'exemple que vau posar era una proposta molt divertida, i per tant una provocació. Entre el meu i el del Kowalski, em quedo el Kowalski.

    ResponElimina