14. Qüestionari Proust

Remeno blogs amunt i avall, vès què faré quan les tardes es fan tan llargues i tedioses, vora la fi de la primavera, quan l'estiu avança per les constel·lacions. He trobat una broma divertida sobre el Qüestionari Proust.

A migdia he sortit al meu racó solitari, apenes a cent metres de l'escola. He encès la cigarreta (la distància és legalment correcta) i he esperat que passi aquell homenet vellet i agradable que cada dia em trobo aquí. Tira amunt (i mira que la costa s'engresca). Ens saludem. Mentre el miro com puja sense perdre alè penso si jo seré capaç, als setanta. Després em miro la cigarreta.

El sol llueix amb fúria inesperada. L'home que tornava del tros ahir a la tarda em va dir: avui plou foc. Mentre fumo penso en la novel·la que escric, en qüestions disperses de didàctica (he de tornar a classe en cosa de vint minuts), en el sol, en l'enyorament, en el calendari, en la Companyia de Teatre Kamchàtka (perquè aquest cap de setmana fan un dels seus tallers oberts, però massa lluny, a Capdenac). Penso en aquell vers de Shakespeare nothing like the sun: mentre trepitjo la burilla per apagar-la me n'adono que els escriptors han de fer una sèrie d'accions, és el que s'espera d'ells. No sé ben bé quines són. Això deu explicar que els exemplars de la meva darrera novel·la s'apilin en un magatzem del Segrià, a l'espera del foc.

Potser una cosa esperable seria aquesta: respondre el qüestionari. No el va crear Proust, sinó que la llegenda diu que fou el primer en respondre-la. Doncs som-hi. Es tracta d'enfrontar-s'hi. Sense saber què coi va respondre Proust.

1. El principal tret del meu caràcter?
Acabo de trepitjar la burilla de la cigarreta però no estic segur que s'hagi apagat.

2. La qualitat que prefereixo en un home?
Que no li doni massa importància al fet de ser un home, precisament.

3. La qualitat que prefereixo en una dona?
Que no em tingui massa en compte que sóc un home.

4. Allò que més estimo en els amics?
Suposo que no parlem dels amics del Facebook. Si és així, que em paguin el cafè el dia que no porto quartos. Ja se sap que ela gent de la literatura i la faràndula en general som una mica garrepes i una mica barruts.

5. El meu principal defecte?
La idea que no dec tenir defectes, tal com deia la meva mare fins que vaig complir els vint.

6. La meva ocupació preferida?
Hauria de dir escriure, però honestament, no. Seure i jeure i veure una pel·li.

7. El meu somni de benestar?
Que un tripartit d'esquerres (sense Esquerra) derogui la llei contra els fumadors.

8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre algun òrgan o sentit vital. Per dir una cosa menys estúpida: que l'Artur Mas fos president de la Generalitat i que un tal Trias fos alcalde de Barcelona.

9. Què voldria ser?
Pirata, al Carib.

10. On desitjaria viure?
Allà o més enllà.

11. Quin color prefereixo?
El que no surt a cap bandera.

12. Quina flor prefereixo?
Home... la romanial, per descomptat. O bé alguna psicotròpica.

13. Quin ocell prefereixo?
El rossinyol que canta en aquell conte del Decameron.

14. Els meus autors preferits en prosa?
Doncs no és Proust. Julian Barnes o Claudio Magris? Deixem-ho en el guionista de Lamerica.

15. Els meus poetes preferits?
Hauria de dir Jaime Gil de Biedma.

16. Què detesto més que res?
Engegar la TV quan em vull evadir i que m'hi aparegui el Barça, o qualsevol altre esport.

17. Quina reforma admiro més?
Òbviament: la dels bolxevics per a resoldre la qüestió de la monarquia russa.

18. Com m'agradaria morir?
Com un il·lús.

19. Què m'inspira més indulgència?
Quan deixo un alumne sense pati i als tres minuts em diu: deixa'm anar al pati, que no ho faré mai més.

20. El meu lema?
Procura no tenir gaire lemes, perquè tu mateix maldaràs per negar-los. Ergo: seria més correcte deixar en blanc la resposta.

Video-fascicle 14: Quan et sents encallat, retorna a velles idees