Les hores de Penèlope

Com s'escriu una novel·la?

Mentre feia i desfeia, Penèlope s'avorria o gaudia del temps suspès davant del fus i els rodets de fil? Escriure una novel·la té res a veure amb teixir? Fer de dia i desfer de nit, o del revés.

Els apunts que apareixen aquí expliquen un procés (inevitablement fracassat) de fer una novel·la. També hi posarem un petit curs en video-fascicles per a esdevenir un escriptor amb tots els ets i uts.

22 d’agost del 2011

34. Curs de dibuix per a escriptors de novel·les

De vegades sento que el meu personatge se'm desdibuixa, que el perdo. No recordo si duia bigotet només, o també unes patilles esmolades. No recordo bé si duia la clenxa a la dreta o a l'esquerra. I crec que tot això em passa perquè no l'he dibuixat prou bé abans de començar. L'he de redibuixar. Hi ha qui se'n fa una petita escultura per veure'l de totes bandes o -com díriem avui, en 3D.


Sempre es parla de la psicologia del personatge, com si això fos vital per al personatge, per a la novel·la i per al lector. Però què passa amb la resta? Intento elaborar un individu que apenes existeix: no hauria de començar per la seva aparença? Abans de saber si era tímid o impacient, em demano si era guapo, i a qui deuria assemblar-se.

Confio que els meu traços sense pensar em podrien donar pistes i faig un primer esbós. De seguida descobreixo que el rostre de Marín conté alguns trets que són meus, però li deixo. L'he fet més jove, això sí, i li he posat un bigotet perquè a les fotografies de l'època els homes -la classe d'homes com Martín Marín- duien un bigotet esmolat i ben retallat. No era una exclusiva dels falangistes: a l'altra banda també he trobat aquest bigotets de tiralínies que en Clark Gable va ajudar a promoure.

Faig dos o tres esboços més però n'estripo un que recorda l'Artur Mas. No seria desencertat (l'Artur té un deix falangista, també, dintre el seu discurs de pàtries i il·lusions). Però necessito tenir una certa empatia amb el meu personatge i si s'assemblés a en Mas l'avorriria deseguida.


Quan tinc el meu ninot se m'acut moure'l, fer-li fer alguna acció a veure què passa. Jugo a un joc estrany: fico Martín Marín dins d'un conte que no té res a veure amb ell ni amb la novel·la. És un conte que es titula  La corrupció de l'àngel. I llavors provo de fer un senzill storyboard (o sigui, unes vinyetes) amb Martín Marín ficat dins del conte.

La corrupció de l'àngel

L'àvia es va morir de matinada, i quan els de la funerària se la van haver endut ja era a punta de dia. Estava esgotat (anava a dir mort de son, però no em sembla prou encertat), de manera que em vaig gitar al seu llit, que era l'únic llit de la casa.

Quan duia una estona fent tombs pel jaç vaig començar a sentir aquell soroll, com un gemec, un lament menut. Vaig armar-me de valor i vaig encendre una espelma. Vaig recórrer les estances: lavabo buit, cuina buida. Però no era pas buida l'habitació dels mals endreços, podeu creure-ho.


-Però què collons hi fas, aquí? Qui ets?
-Sóc l'àngel de la guarda de la teva àvia -em va dir- Coi, m'he quedat sense feina, estic al puto atur. Si la burocràcia celestial funcionés bé m'haurien assignat un nou individu per guardar-lo del mal... però estan de retallades pressupostàries i han suprimit els interins: m'han deixat penjat. Es deuen haver fos la pasta amb la visita del Ratzinger a Madrid... merda de catòlics malgastadors!


-Tranquil -li dic- Ho resoldrem. Aquest paio amb ales està tan sol com jo sobre el planeta. Ho reconec de seguida. Potser, vès per on, he trobat un company de farra. És clar que, si és un àngel, primer li hauré de fer un bon entrenament perquè s'habituï al meu ritme i estil de vida.



Video-fascicle: Dibuixa un personatge en cinquanta-set segons

16 comentaris:

  1. Lluís he rigut molt,.. ja saps quan vulguis anar de festa noctàmbula ja tens l'àngel de la Guarda que a més fer-te companyia et protegirà que més vols???... Ostres quina por si algú amb ales es presenta dient-te que és el teu àngel.
    I el vídeo amb la cassola al cap que representa el tricorni o què?,... jajja tot plegat molt divertit.
    Escriure ho fas bé, fer vídeos també però com a actor de teatre ben segur que també series boníssim.

    ResponElimina
  2. Anònim: me n'alegro molt d'haver fet riure algú, perquè de tant fer el pallasso al final em canso a mi mateix. Si vols que et digui, vaig fer un curs d'interpretació teatral fa anys i la meva conclusió és que per actor no serveixo. El dia de l'estrena em va passar de tot, malgrat haver pres tres xupitos d'orujo.

    ResponElimina
  3. jajaja els millors actors els pot passar! Gràcies per l'aportació humorística del dia.
    Dolors

    ResponElimina
  4. Dolors: no puc dir que m'expulsessín de l'escola d'actors, però em van suggerir que em matriculés a l'assigantura d'escenògraf (cosa que vaig fer).

    ResponElimina
  5. el podrien dessignar angel de la guarda del Conseller Mena, estaria distret.

    salut.

    ResponElimina
  6. però és possible que l'angel no sàpiga qui és el Conseller Mena. Li ho hauries d'explicar

    ResponElimina
  7. Una part important de l’apunt que no deixo passar per alt: el títol “La corrupció de l’àngel”. Un àngel corromput, pervertit, depravat (bé, si s’ha d’alliçonar al teu costat, potser m’estic passant). Compte! Que tornen els dimonis!
    Un udol

    ResponElimina
  8. Puigcarbó: el Conseller Mena és un pobre pària que no sap on s'ha ficat, i sens dubte tot i pertànyer a la dreta catòlica no té cap àngel que el guardi. Deixem-lo estar en la seva misèria sense solució. Que dimiteixi i llestos. Qualsevol mitjanament intel·ligent dimitiria, tret dels millors que estan persobre de tot.

    ResponElimina
  9. Llop: Corrompre un àngel vol dir fer-lo humà, ras i curt. Potser t'agradria veure el procés complert a "El cel sobre Berlín", Win Wenders.

    ResponElimina
  10. Ha, ha... això de l'àngel ha estat molt bo! Ara que és estiu i tota cuca viu és interessant emportar-se'l de farra!

    Per cert, veient el mostrari que t'has posat de barrets he trobat que en un (i no diré quin) li esqueia d'allò més bé la samarreta del JMJ amb la publicitat del Corte Inglés inclosa!

    ResponElimina
  11. Galderich: em sap greu que no diguis res de les ulleres. Les darreres són un autèntica relíquia dels anys 80, i veig que ara tornen a estar de moda.

    ResponElimina
  12. Jo també crec que l'acudit es bo, amb la crisi actual segur que fins els àngels de la guarda se'n van a l'atur...total, et possen una cel'lula ps456 i et controlen a distància...en quan a la cassola, m'assembla més aviat de'n Gila.

    ResponElimina
  13. Aris: no sé què és la cèl·lula ps456 però me la imagino. I sobre el barrets, a veure si seré un simpl deixeble del Gila...!

    ResponElimina
  14. Entre l'àngel farrero i la cassola al cap, m'he fet un bon tip de riure. El personatge ets tu, clar, però això ja ho sabies.

    ResponElimina
  15. Joan: el personatge sóc jo... fins que trobi un actor que no em cobri gaire per a interpretar. Tot i que potser li demanaria que m'interpreti a mi, no ho sé.

    ResponElimina
  16. Lo de la Alemania de entreguerras es cercano, claro que sí, llevas razón. Espero levantar sobre ese marco una historia medianamente digna en la que Otto Dix aparece como un fantasma. Te mantendré al tanto.
    Un saludo Lluís

    ResponElimina