Ahir van treure dos ofegats d'aquí mateix, però em va fer mandra recollir la tovallola i els trastos arenosos. Avui només un, un bàrbar del nord: jo diria que anava ple de gintònics barats. Deu ser que la tònica té més pes específic que l'aigua marina.
Ahir a la tele deien: Londres crema, i un paio d'un blog va penjar un cançó de The Clash per a il·lustrar que Londres crema. Jo diria que això dels blogs cada cop patina més. Hi ha qui no sap on viu, o no sap respondre al temps on viu. Ja s'ho faran, potser quan els fotin a l'atur i sense subsidi diran: hòstia, la cosa també anava per mi mentre jo comentava uns versos de Gil de Biedma.
No ho entenc: la lletra diu London calling, i no pas London is burning. En Manuel Delgado -l'antropòleg de capçalera- diu que això seguirà passant en qualsevol banda d'Europa i en qualsevol moment. Diria que en Felip Puig haurà de convocar moltes places dels Gossos d'Esquadra i haurà de tustar el mentó altiu de l'Artur perquè li doni més quartos, amb concert de Bach o sense.
Què fa l'escriptor de novel·les durant l'estiu? Només escriu? Aprofita que l'han alliberat de la feina que li impedeix escriure més? Què coi deu fer l'home tancat a casa que vol escriure una novel·la?
Video-fascicle: Viu també durant l'estiu, les llargues tardes
Eps Lluís, em penso que ja sé el que passa. Just abans que esclates tots aquests aldarulls, els encarregats dels Jocs Olímpics, al ser un any just abans que comencin, varen voler donar la nota i posar-hi una banda sonora, el "London Calling" dels The Clash, i per això suposo que han canviat el nom i l'han manegat com han volgut, encara que fessin el ridícul. Unes cançons molt més encertades per aquests dies seria "Anarchy in U.K." dels Sex Pistols, "Run like a Hell" i "Waiting for a Worms" dels Pink Floyd, o "London" dels Smiths. Home, sobre els blogger hi ha tanta fauna com els escriptors que fan assaigs, inclòs un gran escriptor pot tenir obres que no donen la talla. M'encanta això que fas, l'ordenament del caos o caotitzar l'ordre. Encara que els veïns, et tenen de conèixer de memòria, les teves invocacions perquè t'inspiris...
ResponElimina