Les hores de Penèlope

Com s'escriu una novel·la?

Mentre feia i desfeia, Penèlope s'avorria o gaudia del temps suspès davant del fus i els rodets de fil? Escriure una novel·la té res a veure amb teixir? Fer de dia i desfer de nit, o del revés.

Els apunts que apareixen aquí expliquen un procés (inevitablement fracassat) de fer una novel·la. També hi posarem un petit curs en video-fascicles per a esdevenir un escriptor amb tots els ets i uts.

8 de juliol del 2011

Tarot íntim (Àrreu + Pluja + Plana)

No pretenc burlar-me de ningú. Dit d'una altra manera: generalment, jo sóc l'individu que s'endú la pitjor part quan decideixo riure'm d'algú. És per això que aquests tres clips de vídeo que segueixen no tenen cap altre destinatari que jo mateix. Per què els publico? Un exercici narcissista? Podria ser-ho, sinó fos que expliquen una caiguda. Del Pirineu a l'adusta plana. Trenta graus a quarts d'onze de la nit. Els porus oberts, sec tot nu a la cadira. I cada cop que m'alço crec que em depilen les cuixes i el cul.

Déja vu. Dels tres clips, ja n'havies vist dos. El tercer no -que és el primer. Per això adverteixo que no hi ha burles. Déja vu en molts sentits. Fa tres dies trescava pel caminet que mena a Àrreu, mirava la pluja. Avui observo les plantes exhaustes del balcó, un gos desconegut borda, desesperat. Els estèrils lladrucs dels gossos a les ciutats de l'interior.

Aquestes tres seqüències em ballen dins dels ulls. Ara -avui- les recordo ordenades i per això necessito posar-les aquí, en l'estricte ordre cronològic. Perquè qui sap què passarà demà, o d'aquí a dos mesos. Recordaré en quin ordre es van esdevenir?

D'aquí a poc, les tres seqüències podrien ser tres naips d'un tarot íntim, que es poden ordenar com millor em plagui. Ara de sobte me n'adono que tota la vida acabarà per ser un joc de naips. I algun dia, els déus em donaran la gràcia de jugar a girar-los, capgirar-los, mesclar-los i llençar-los damunt la taula. I que caiguin com vulgui l'atzar.

Jo ara jugo amb el meu Tarot. Però no pretenc burlar-me de mi tampoc. Si pots, juga. Amb el teu. La vida corre depressa i per on li dóna la gana. De sobte, sense pensar, em venen imatges d'una platja portuguesa, d'una carretera. El suau zum-zum d'un motor menut, o bé el rum-rum de la teva respiració.


Naip número 1


Naip número 2


Naip número 3

18 comentaris:

  1. He decidit jugar i els tres naips també m'han dit alguna cosa.

    ResponElimina
  2. M'agrada aquest parel·lelisme amb el Tarot. Esotèric però clar, com la vida mateixa.

    ResponElimina
  3. Imagino un tarot botànic; tan críptic i ple de suggeriments com el de Marsella. L'alfàbrega, l'ortiga i el prat de dall en serien uns plausibles arcans majors; entre aquests, també hi hauria l'avetosa.

    ResponElimina
  4. Marta; vigila amb el tarot perquè jugant, jugant, més d'un ha pres mal.

    ResponElimina
  5. Galderich: sí, aquest tarot és poc esotèric... Ho hauria de treballar més.

    ResponElimina
  6. Girbén: des que vaig conèixer el Tarot d'en Dalí que em ronda sempre la idea de fer-ne un, amb materials i referències diferents. Això del botànic seria fantàstic...!

    ResponElimina
  7. Quina entrada més curiosa. Només t'havia llegit un cop abans, i suposo que sé poc de tu, i que per això no acabo d'entendre-ho tot. Però m'he mirat els teus naips i crec que m'expliquen moltes coses de tu. Potser encerto, potser no. De moment, em guardo aquestes idees, i espero que es vagin confirmant o desmentint a mida que et vagi llegint...

    ResponElimina
  8. Veig en el teu futur un canvi positiu. Coneixeràs noves persones aviat. Però agafa una altra carta...

    ResponElimina
  9. Yáiza: reconec que aquest blog, malgrat ser un blog més, segueix un fil. No és una telenovel·la, però amb l'excusa qu estic escrivint una novel·la hi ha un cert argument. Intento que cada entrada valgui per sí mateixa, però no són del tot independents. No res, que te l'hauràs de llegir tot...

    ResponElimina
  10. Aris: Molt bona, la interpretació. Jo també diria que més em val agafar una carta més (com a mínim).

    ResponElimina
  11. Doncs no se m'ha girat feina, ni res!! Apa, ànims amb la novel·la, que ara és estiu i tindràs temps (oi?). Però almenys a mi em passa... com més temps lliure, menys escric. Quan més de cul vaig, em moro per escriure. Coses que passen!

    ResponElimina
  12. Yáiza (de nou): doncs res, que tenim el llarg estiu del 2011... Tot i que és veritat: a mi, qun em sobra el temps, acabo per quedar-me mirant com volen les papallones o com creixen les plantes.

    ResponElimina
  13. Que són els records, sinó una cosa per tornar-hi. Igual que un llibre, que una música, que una pel·lícula que ens ha omplert i la tornem a veure. Els naips aquests no tenen res a veure amb futur, són el passat, el dejà vú. Els records són bons fins que tens de viure d'ells. Salutacions!

    ResponElimina
  14. Lluís,

    T'ha sortit un tarot molt original: una carta de ciutat xafagosa, que podria ser el diable, una carta de casa abandonada, que podria ser la roda de la fortuna i una carta de temps de pluja al Pallars, que podria ser l'emperadriu. Potser enyoraràs el Pallars. Aquest període teu em sembla que ha estat molt productiu per a tu. Bona sort en la propera tirada!

    ResponElimina
  15. Nahim: El que passa amb els reords és que són interpretables i ordenables. Falta que tinguis un pèl de mala memòria (com jo) per poder decidir què va passar primer i què després. Fins i tot els llibres d'història fan trampes...

    ResponElimina
  16. Maite: Molt bé aquesta traducció dels naips en video als naips del Tarot! Coincidim en els dos primers, i respecte del tercer, jo havia pensat l'Ermità (tancat dins de casa mentre es fa fosc), però l'Emperadriu és una bona idea.

    ResponElimina
  17. M'agrada el joc que etan prenent els comentaris. No sé si és el que pretenies, però has fet pensar en el Castell dels destins encreuats,especialment també pels comentaris: més que una tirada de tarot, les tres cartes del tarot expliquen històries. Aquí, a diferència de el personages del castell podem "parlar", i per tant estirem hstòries cap a on ens plagui. A partir dels videos endreçats com vulguem , podrem explicar històries diferents, no sé si encreuades o no.

    ResponElimina
  18. Eulàlia: la gràcia d'un apunt com aquest és que els comentaris derivin tant com vulguin, i això ha passat. Sí que deuria pensar en l'Italo Calvino...

    ResponElimina