Somiava en escriure una novel·la i vaig pensar: el 2011 seria un bon any per a enllestir-la. Però fa set mesos que sóc al 2011 i què dec haver escrit de la meva novel·la? Vint-i-cinc o trenta pàgines (interlineat 1,5, cos de lletra 14, tipus Verdana). Potser ja seria hora de començar a admetre que he fracassat un cop més.
Els meus dos protagonistes agonitzen. Fracassen. Qui sap si em calia experimentar aquesta emoció tan intensa per a poder-la traslladar als meus personatges i escriure més de veritat. Qui sap si el millor que podem fer en aquesta vida no és fracassar, en cas que vulguem sortir-ne amb la impressió certa d'haver viscut i d'haver après. Alguna cosa.
Els nens i les nenes haurien d'aprendre aviat i bé això del fracàs. No fa massa em vaig trobar en un seminari per a mestres on es parlava de la incorporació de l'atzar a l'aula i al curriculum, i alhora del fracàs. No està gens malament, perquè si eduquem els homes i les dones del futur cal que ho tinguem ben present.
Avui he sortit amb la càmera de nou (crec que aviat prescindiré del text al blog, i em limitaré a filmar i gravar pensaments en veu alta). No pensava en res que no fos en explicar el fracàs i el desastre. M'he buscat un paisatge impressionant, que em dibuixi ben petit i ben dispensable. He trobat el Gerdar de Sorpe, l'avetosa més enorme d'aquestes latituds. Allà dins la figura humana esdevé tan minúscula que hom es pot imaginar fàcilment el món quan la nostra espècie ja no hi sigui: serà el premi per al nostre fracàs en voler fer un món millor. Vols dir que el món no era prou complet, ja, abans de nosaltres?
Un dia d'aquests tornaré aquí. O hi tornaré amb tu. Enterrarem dins del bosc alguna cosa bonica i secreta. Ens banyarem en aquesta aigua de la Bonaigua. No ens importarà res més. Ni tan sols els fracassos, ni molt menys els èxits.
Video-fascicle 25: Fes-te una petita llista de bons fracassos
Lluís, potser la novel·la l'estàs escrivint aquí i no pas allà. I és més aviat vídeo que escrit. Reconeix que ets un narcís i deixa't anar.
ResponEliminaAllau: la teva hipòtesi té molts punts per a ser certa. Espero que aixpo no sigui una crítica ferotge als meus textos, però el cas és que gravar aquests videos em diverteix molt més que no as escriure. El problema és: com es publica?
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaFa temps vaig participar en una reunió sobre un projecte que sembla que ha fracassat. Em va cridar l'atenció la intervenció d'un antropòleg molt conegut que amb tota la tranquil·litat va dir que si aquest projecte sortia malament que ell no tenia cap problema perquè al llarg de la seva vida (i té molts anys!) n'havia redactat, engegat, concebut... molts de projectes però que molts havien fracassat.
Ara, cada vegada que el veig vinculat a un projecte que tira endavant penso en la seva reflexió i sobretot en el seu realisme.
Malgrat tot, i pensant en el cas de la teva novel·la... vols dir que és un fracàs? Per què? Quan hom escriu no té moments de dubtes? I si és una via que no et porta enlloc... és un fracàs?
Lluís,ens passem la vida fracassant, però del fracàs se n'aprèn més que de l'éxit. Tu ves fent que si ha ser, serà, la novel·la.
ResponEliminaPotser el món era prou complet, però sense ningú que ho expliqués i s'equivoqués al fer-ho.
ResponEliminaLa veritat no existeix, però sí la certesa, que només s'esdevé via assaig/error.
Continuem fracassant!
Tota la raó amb tu de que es tindria d'aprendre a conèixer el que és el fracàs. D'altra banda, hauràs fracassat en el teu intent de fer una novel·la, OK, és bo d'acaptar-ho, però només el temps, et pot dir que fer bé fracassant. D'altra banda crec que els escriptors, poetes, articulistes, i demès especies, ens hem d'anar acostumant a escriure a la xarxa i com tu excel·lentment has fet, implicar-hi varies disciplines com són els audiovisuals, el diari, les històries interconnectades i les paral·leles. I veure-hi que és quelcom florent i que ara és el moment de ser pioners. Salutacions!
ResponEliminaGalderich: segurament tots hem participat en projectes fracassats i això ens ha permès aprendre. Segurament també no hem deixat de provar-ne de nous. Pel que fa a la novel·la, es passa per diferents moments anímics, i aquí allò que faig és anar-los explicant. De moment, però, ho segueixo provant tot i que les formes canvien i és probable que al final no s'assembli de res a la primera idea.
ResponEliminaPuigcarbó: sí, de moment jo segueixo. No sé què en sortirà: de moment, una pila d'apunts en aquest blog. Potser un dia els enquaderno i ja està.
ResponEliminaEnric: veritats i certeses se'ns solen escapar, tret d'aquesta: que si volem aprendre (comprendre) alguna cosa, hem d'anar fracasant sense perdre l'alè.
ResponEliminaNahim: m'agrada molt la idea que expliques: possiblement estem als inicis d'alguna forma nova d'escriptura que encara tardarem molt a comprendre, i que d'aquí a cent anys potser estudiaran els savis. En tot cas, la novel·la (fracassada o no, encara no està tot decidit), ha donat peu a aquest blog que avança (?) en paral·lel, i que potser serà el text únic que n'haurà sortit.
ResponEliminaEls videos estan molt bé i algun es en especial bo. Potser tenim davant un nou cineasta i la novel·la encara té que madurar més.
ResponEliminaAris: la novel·la va madurant de fet, a empentes. Pel que fa als videos gràcies, però aviat faré una tria per penjar-los a la pestanya nova dels videos. Ja em direu etre tots quins semblen els més decents...
ResponEliminaDe hecho están aquí, ya, siempre lo han estado. El totalitarismo está presente en nuestro mundo de mierda, solo que nuestra mirada etnocéntrica -la mía también- no ve más allá del espejismo democrático de occidente. Pero a poco que uno se asome al pozo ve horror por todos lados... Y sí, nosotros, como Zweig, con la literatura, pero no tanto. La guerra tambíén está en la imprenta.
ResponEliminaJuan: la lectura de Zweig se me hace cada vez más presente. El gobierno de Catalunya bordea el totalitarismo, juega con él (bueno, mejor sigo en tu blog).
ResponEliminaCreo que ese miedo es compartido...
ResponEliminaJuan: el discurso del gobierno nacionalista es altamente peligroso, y más aún cuando vamos viendo las nuevas alianzas que se crean: PP+CiU, Ciu+ERC (menos visible, pero ahí está). Vamos hablando de literatura mientras nos cae encima el paisaje de los años 30, con poquísimas variaciones. Nos guste o no, es la reedición dels fascismo.
ResponEliminaNo sé qui va dir que el fracàs és aturar-se. En tot cas, trobo que aquests videos tenen encant. Potser si que faràs com l'inventor del Post-it, i vulguent fer una novel·la et treuràs de la màniga quelcom millor.
ResponEliminaCapità Nemo: de vegades he pensat en aturar-me, però no sé com es fa. Deuria ser un nen hiperactiu?
ResponEliminaA veure si invento alguna cosa sense si buscar-ho...
Lluís el video està molt bé. L'escrit també. I sí dir que dels errors mirem de trobar els encerts. S'aprén dels errors. No cal que t'ho digui a tu que ets mestre. Tots alumnes i mestres aprenen continuament a partir dels errors. I en la vida per suposat
ResponEliminaAnònim: gràcies per trobar-ho tot bé, si m'ho cregués no provaria de millorar... Jo diria que a l'escola s'aprèn dels errors, però de vegades volem evitar tant la frustració dels nens i nenes que no ho fem prou bé.
ResponElimina