1. Escriure molt per a esborrar feliç

Video-fascicle número 1: La màscara de l'escriptor

Escriuré una novel·la. És fonamental que trobi una bona frase per a arrencar amb potència. De manera que les dues frases anteriors no em serveixen per a res.

La història explica com dues persones (desconegudes, antagòniques), es veuen obligades a conviure en un escenari terrible de confusió i dolor. Els uneix la necessitat, però no és una història només de necessitats i destins. Hi ha un fantasma que recorre escenes, cambres, llits. No es pot decidir si el persegueixen, o bé si l'esperit els vol devorar. La presència de les no-presències és essencial. Sobrenatural, fantàstic: són signes que, a través de milers d'anys de literatura, no han desaparegut mai.

Ahir vaig començar. Em vaig posar a escriure a les vuit del vespre, i al punt de la mitjanit tenia quatre pàgines. A les dues de la matinada, a força d'esforços, en tenia una i mitja. A les quatre eren quinze línies, tot i que en dues frases la sintaxi era lamentable i això feia preveure una nova minva. Com el mar quan erosiona les roques de la costa. Escriure és una activitat feixuga, destinada a aquesta celebració joiosa: l'acció d'esborrar

Els primers mots que van endur-se les ones foren els mots sobrers i absurds (sobrers, mots, absurds, vòrtex, paral·lelisme). Després van sucumbir mansament, igualment. També van cessar les expressions tòpiques i estúpides (peix al cove, cap fred, cor calent). I finalment foren frases senceres o per parelles, ah! i les subordinades: la subordinació no és una causa noble.

Em vaig llevar a dos quarts de vuit, vaig estripar el fragment supervivent i em vaig dutxar. Mentre em fregava les dents vaig veure al mirall que havia nascut un novel·lista i que damunt la taula de la sala de parts, sangonós i perplexe, hi havia un feix de promeses per a la goma d'esborrar.

Tal com deia abans, escriuré una novel·la i ho faré aquí (també es pot esborrar en una pantalla). En tinc fragments, idees.
He decidit que demà m'hi posaré. Suposo que les properes entrades d'aquest blog seran alguna cosa estranya i anguniosa, com assistir a una extracció de còrnia en directe. Potser seria millor no enfocar-ho com una tragèdia, tampoc no és això. Prefereixo escriure una novel·la (o exercitar un fracàs en directe) que no pas sofrir una extracció de còrnia.
Potser seria millor començar per coses menys compromeses, com ara escollir una cita per al preludi. A veure què tal sona aquesta de Borges:

El secret és sagrat, però no deixa de ser ridícul